1. Condicions del treball
2. Valoració del programa
Scratch és una pàgina web de programació online gratuïta on pots crear les teues pròpies històries interactives, jocs i animacions.
Aquesta plataforma de programació ens ha permés introduir-nos en esta gràcies a la seua variabilitat d'animacions i activitats lúdiques que este programa oferix.
3. Valoració del treball propost
Una vegada més, Ricardo ens ha proposat una sèrie de projectes que ens han permés fer de la classe d'Informàtica una que ens deixe descansar de l'aclaparadora i avorrida rutina d'este infern cridat Segon de Batxiller. Treballs molt amens en els que a més hem aprés a utilitzar quelcom totalment nou per a la majoria (menys Nacho, que el tio friki probablement es conega tots els programes haguts i per haver-hi) . Encara així, és veritat que o sé si hi havia poc de temps o que la meua patxorra s'ha elevat al seu major exponent, però he de dir que he acabat els treballs i el blog al mateix temps que he estudiat per als finals; de fet ací estic, tirant-li una llegida a les qüestions de Valencià a cada punt del blog que escric. Potser per això m'enrotlle tant que pensaràs, Ricardo, que estic llegint el blog de Nachete, perquè conte la meua vida per ací encara que a ningú li interés, però és que no saps com arriben d'avorrides a ser les qüestions de Valencià que m'esperen quan escriga aquest punt i apart.
4. Diari de sessions
Després d'estudiar-me al meu col·legueta de Burjassot Vicent Andrés Estellés, torne a la càrrega amb el blog, i espere passar-me una estona escrivint al més pur estil d'Estellés, perquè el següent que em toca és Miquel Martí i Pol, i alguna cosa em diu que serà una mica avorrit.La nostra preciosa historia al Scratch començà el 28 de febrer amb el primer post de Ricardo al seu blog. Aquestes classes succeïen al fantàtic viatge a Itàlia que vam passar aproximadament la meïtat del curs; i preceien a les nostres molt amades Falles, les quals quasi s'enganxarien amb les Pasqües aquest any. Potser aquesta fora la raó per la que els primers dies treballarem mitjanament bé, encara que siga sorpresa. Supose que esperaves, Ricardo, que treballàrem pitjor perquè no podiem esperar a l'arribada de les Falles, però jo pense que això ens motivà. Pues t'has equivocat amic meu. En un par de dies les proves d''inici de Scratch estaven fetes, jo vaig fer l'animació del nom perquè durant el viatge em va fer molta gràcia una cançó anomenada "Velazuez, yo soy guapa?". Aquesta cançó parodia un quadre del famosíssim pintor sevillà Diego Velázquez on quest pinta la futura reina. La cançó és una mescla entre sarcasme, humor i una miqueta de classe de història. Com em va paréixer molt divertida, doncs vaig anima al Scratch el nom de Velázquez. El meu segon projecte d'inici fou una carrea entre el gat volador que apareix com a icon de Scratch i una bruixa que em vaig inventar en els meus inicis com a programador prodigi. La carrera acaba en un empate, per si no l'has vist. Pensant freament ara, diria que vaig malgastar moltes classes amb aquest projecte tractant d'innovar i perfeccinar massa un projecte que no ho demanava. De tota manera, el dia 8 de març vaig erminar aquestos projectes.
Així, abans de Falles la majoria de la classe havia acabat ja amb el exercicis inicials manats per Ricardo, amb l'avantatge, s'ha reconeixer, de que els exercicis no tenien cap misteri. Una història pareuda fou la dels primers exercicis, que acabaríem en menys de tres o quatre sessions, abans de començar amb el segons. Aqustos primers exercicis involucraven al llapis que hauríem d'aprendre a utilitzar per terminar els exercicis manats on es demanava que diuixàrem un quadrat i un triangle en els dos primers, i una casa amb sostre i finestra al tercer. En aquest tercer jo vaig perde una miqueta més de temps intentant una altra vegada fer més d'allò que se'm demanava, canviant els personatges, introduïnt explossions i fum, etc.
El dia 12 el nostre il·lustre professor d'Informatica publicava els segons exercicis encara que m'arriscaria a dir que la majora de la classe no els començà, no sé si acabant els primers o simplement concentrats ja en les vinents i esperades Falles. Els apodats com a exercicis d'educació vial no eren difícils. En el quart exercici global sols havíem de portar un objecte d'un punt a un altre del mapa, marcant el camí amb el llapis. El segon consistia en posar la nostra cara a un personatge que puguera caminar per creuar un carrer. Aquest es complicà més pel meu costat perfeccionista i que era difícil quadrar la nostra cara amb el cos que s'havia de moure. Damunt, Ricardo i jo no vam averiguar com pegar el meu cap dins del difraç, així que vaig fer dos disfraços diferents i vaig tractar de quadrar el temps i la mobilitat dels dos. Espere no haver comés un error i estar delatant-me a mi mateix.
Com sí era d'esperar (Noelia haguera posat la seua mà dreta al foc i,per primera vegada en tot el curs, no l'haguera perdut), els set dies entre Falles i Pasqua no van ser de gran profit. Treballàrem especialment poc després d'unes esgotadores Falles que sí vam aprofitar fins a l'últim segon (estic segur de que Alba Falcón també aprofità aquest mateix segon i a més vos ho contà tot). Encara que el dilluns 26 de març, Ricardo publicava els tercers exercicis, ningú en aquest planeta acabaria la segona tandada d'exercicis abans de la segona tandada de vacances. Jo, al menys, no.
Així, i amb els problemes explicats abans presentats durant els exercicis, vaig tindre que esperar per començar els tercers exercicis. Els tercers començaven a ser més divertits a la par que difícils. Primer havíem de fer un aquari, en el qual la major complicació fou la gran quantitat d'elements que havíem d'insertar i posar modificacions. Vaig tomar un par de dies per acabar aquest, més del que debia, ja que vaig haver de començar directament amb l'exercici 8, sense fer el 7, el qual vaig fer fa dues setmanes, quan vaig recordar que no el tenia. Per sort no vaig trobar molta dificultat i en dos dies de bon treball, estava acabat.
Després vindrien els quarts exercicis que Ricardo publicà el 16 d'abril. S'introduïen preguntes, respostes i variables, fet que anyadiria un plus de dificultat a aquestos. El primer d'aquestos era simplement una xicoteta conversació entre dos personatges que no va tindre molt misteri. El segon, on es veia també un poc del 'plumero' de Ricardo, i faríem una combinació de preguntes, respostes,variables, dades, llapis... En el que va ser un dels meus exercicis preferits, sols vaig necessitar un dia per acabar aquest.
Per últim trobem l'última tandada d'exercicis que Ricardo colgà el 18 d'abril encara que no començàrem aquestos fins després, tirant m
és cap a maig. Els últims dos exercicis eren la culminació de variables, dades, trajectòries, etc. sobretot el primer d'aquestos dos, que consistia en fer un laberint que havíem de superar com a prova, amb cronòmetre, bonus, obstacles... No mentiré, en part per culpa del meu perfeccionisme i de voler fer més d'allò que es demanava, aquest projecte ocupà molts dies més dels que havia d'haver ocupat. És per això que l'últim exercici el vaig fer ràpida i malament fa uns pocs dies.
Així, i amb els problemes explicats abans presentats durant els exercicis, vaig tindre que esperar per començar els tercers exercicis. Els tercers començaven a ser més divertits a la par que difícils. Primer havíem de fer un aquari, en el qual la major complicació fou la gran quantitat d'elements que havíem d'insertar i posar modificacions. Vaig tomar un par de dies per acabar aquest, més del que debia, ja que vaig haver de començar directament amb l'exercici 8, sense fer el 7, el qual vaig fer fa dues setmanes, quan vaig recordar que no el tenia. Per sort no vaig trobar molta dificultat i en dos dies de bon treball, estava acabat.Després vindrien els quarts exercicis que Ricardo publicà el 16 d'abril. S'introduïen preguntes, respostes i variables, fet que anyadiria un plus de dificultat a aquestos. El primer d'aquestos era simplement una xicoteta conversació entre dos personatges que no va tindre molt misteri. El segon, on es veia també un poc del 'plumero' de Ricardo, i faríem una combinació de preguntes, respostes,variables, dades, llapis... En el que va ser un dels meus exercicis preferits, sols vaig necessitar un dia per acabar aquest.
Per últim trobem l'última tandada d'exercicis que Ricardo colgà el 18 d'abril encara que no començàrem aquestos fins després, tirant més cap a maig. Els últims dos exercicis eren la culminació de variables, dades, trajectòries, etc. sobretot el primer d'aquestos dos, que consistia en fer un laberint que havíem de superar com a prova, amb cronòmetre, bonus, obstacles... No mentiré, en part per culpa del meu perfeccionisme i de voler fer més d'allò que es demanava, aquest projecte ocupà molts dies més dels que havia d'haver ocupat. És per això que l'últim exercici el vaig fer ràpida i malament fa uns pocs dies.
